Pàgina:La Divina Comèdia. Infern (1921).djvu/38

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

67.Molt llarga via encar no havíem feta
d'ençà del son, quan una llum jo veia
que de mig cercle treia les tenebres.
70.Un bon trosset distants n'érem encara,
mes no tant que mos ulls no discernissin
que allà gent de valer tenia estatge.
73.—O tu, que tota ciència i tot art honres!
¿Aquests qui són, que aital honor frueixen
que els distingeix de com estan els altres?—
76.I el mestre a mi:—L'anomenada honesta
que a dalt, al món, per sempre ha de sonar-ne,
grats els fa al Cel, que així els privilegia.—
79.Mentrestant vaig oî una veu que deia:
—Vulgueu tots honorâ el poeta altíssim!
Torna ara l'ombra que se n'era anada.—
82.Així que aquella veu deixà d'oir-se,
vàrem veure venir quatre grans ombres:
el rostre llur ni alegre ni trist era.[1]


  1. 67Non era lunga ancor la nostra via
    di qua dal sonno, quand'io vidi un foco
    ch'emisperio di tenebre vincìa.
    70Di lungi v'eravamo ancora un poco,
    ma non sì, ch'io non discernessi in parte
    che orrevol gente possedea quel loco.
    73"O tu che onori e scïenza ed arte,
    questi chi son, c'hanno cotanta onranza,
    che dal mondo degli altri li diparte?"
    76E quegli a me: "L'onrata nominanza
    che di lor suona su nella tua vita,
    grazia acquista nel Ciel, che si gli avanza."
    79Intanto voce fu per me udita:
    "Onorate l'altissimo poeta!
    l'ombra sua torna ch'era dipartita."
    82Poi che la voce fu restata e queta,
    vidi quattro grand'ombre a noi venire;
    sembianza avevan nè trista nè lieta.