13.Cerber, fera cruel i monstruosa,
lladra, a faisó de gos, amb ses tres goles,
contra la gent que ací hi ha submergida.
16.Té els ulls vermells, la barba untosa i bruta,
el ventre gros, i, urpant amb ertes grapes
els esperits, els obre i esquartera.
19.Els fa udolar, la pluja, com a gossos;
amb l'un costat es fan teulat de l'altre:
els malaurats sovint de cantó muden.
22.Cerber, l'horrible verm, allà veient-nos,
ens ensenyà els ullals, obrint ses boques:
frisosos tots sos membres s'agitaven.
25.Les palmes de les mans obrí el meu guia,
i terra va agafar, i, a plena embosta,
la tirà dins ses gorges famolenques.
28.I, com el gos que està lladrant, famèlic,
s'apaivaga a l'instant que el past mossega,
puix només pensa i cuita a devorar-lo;[1]
- ↑
13Cerbero, fiera crudele e diversa,
con tre gole caninamente latra
sovra la gente che quivi è sommersa.
16Gli occhi ha vermigli, la barba unta ed atra,
e il ventre largo, e unghiate le mani;
graffia gli spirti, gli scuoia ed isquatra.
19Urlar li fa la pioggia come cani;
dell'un de' lati fanno all'altro schermo;
volgonsi spesso i miseri profani.
22Quando ci scorse Cerbero, il gran vermo,
le bocche aperse e mostrocci le sanne:
non avea membro che tenesse fermo.
25E il duca mio distese le sue spanne;
prese la terra, e con piene le pugna
la gittò dentro alle bramose canne.
28Qual'è quel cane che abbaiando agugna,
e si racqueta poi che il pasto morde,
chè solo a divorarlo intende e pugna;
