Pàgina:La Divina Comèdia. Infern (1921).djvu/54

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

31.així van fer les goles fastigoses
de Cerber, qui de tal faisó atabala
els esperits, que sords voldrien ésser.
34.Caminàvem llavors damunt les ombres
que ajup la forta pluja, i trepitjàvem
la llur inanitat, que apar persona.
37.Eren per terra totes ajagudes:
solament una s'assegué amb llestesa
quan ens veié passar per davant d'ella.
40.—O tu, que ets dut d'aquest Infern per dintre!—
digué.—Mira'm, i ves de recordar-me:
tu fores fet abans que a mi em desfessin.—
43.I a ella jo:—L'angoixa que sents ara,
sens dubte et treu de la memòria meva:
talment, que mai haver-te vist no em sembla.
46.Mes digues-me qui ets, que estàs posada
en lloc tan dolorós, i en tan gros càstig
que, si un altre és major, cap tant contrista!—[1]


  1. 31cotai si fecer quelle facce lorde
    dello demonio Cerbero, che introna
    l'anime sì, ch'esser vorrebber sorde.
    34Noi passavam su per l'ombre che adona
    la greve pioggia, e ponevam le piante
    sopra lor vanità che par persona.
    37Elle giacean per terra tutte quante,
    fuor ch'una che a seder si levò, ratto
    ch'ella ci vide passarsi davante.
    40"O tu che se' per questo Inferno tratto,"
    mi disse, "riconoscimi, se sai;
    tu fosti, prima ch'io disfatto, fatto."
    43Ed io a lei: "L'angoscia che tu hai,
    forse ti tira fuor della mia mente,
    sì che non par ch'io ti vedessi mai.
    46Ma dimmi chi tu se', che in sì dolente
    loco se' messa ed a sì fatta pena,
    che, s'altra è maggio, nulla è sì spiacente."