Vés al contingut

Pàgina:La Divina Comèdia. Infern (1921).djvu/56

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

67.Llavors caldrà que aquest igualment caigui
passats tres anys, i l'altre a pujar torni
amb el poder d'un tal que ara vacil·la.
70.Altívola durà molt temps la testa,
sota opressions molt greus retenint l'altre,
sense fer cas d'indignacions i queixes.
73.Són dos, els justos; mes ningú els escolta:
la supèrbia, l'enveja i l'avarícia
són els tres flams que els cors abrandats tenen.—
76.Ací van acabar sos mots tristíssims.
I jo a ell:—Informa'm més, encara,
i de seguir parlant la mercè fes-me.
79.Farinata i Tegghiaio, ambdós tan dignes,
Iacopo Rusticucci, Arrigo i Mosca,
i els altres que a fer bé tant s'enginyaren,
82.digues-me on són i fes que jo els conegui,
car en un gran desig de sabê em trobo
si frueixen al Cel o a l'Infern penen.[1]


  1. 67Poi appresso convien che questa caggia
    infra tre soli, e che l'altra sormonti
    con la forza di tal che testè piaggia.
    70Alte terrà lungo tempo le fronti,
    tenendo l'altra sotto gravi pesi,
    come che di ciò pianga e che ne adonti.
    73Giusti son duo, ma non vi sono intesi.
    Superbia, invidia ed avarizia sono
    le tre faville ch'hanno i cori accesi."
    76Qui pose fine al lagrimabil suono.
    Ed io a lui: "Ancor vo' che m'insegni,
    e che di più parlar mi faci dono.
    79Farinata e il Tegghiaio, che fur sì degni,
    Iacopo Rusticucci, Arrigo e il Mosca,
    e gli altri che a ben far poser gl'ingegni,
    82dimmi ove sono, e fa' ch'io li conosca;
    che gran disio mi stringe di sapere
    se il Ciel gli addolcia o lo Inferno gli attosca."