Vés al contingut

Pàgina:La Divina Comèdia. Infern (1921).djvu/57

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

85.Són,—em digué—amb le—s ànimes més negres:
al fons de tot agreuja'ls altra culpa.
Si tan avall aneu, els podràs veure.
88.I, en sê al dolç món altra vegada, et prego
que als altres de mi facis remembrança.
I més no et dic ni més et puc respondre.—
91.Els rectes ulls de tort posà aleshores,
em guaità un xic, i aprés baixà la testa:
en mig dels altres orbs se n'anà a caure.
94.—Ja no s'alçarà més—digué mon guia—
fins que de l'àngel soni la trompeta
quan l'enemiga potestat advingui:
97.cascun retrobarà la trista tomba,
i rependrà sa carn i sa figura,
i oirà allò que eternament ressona.—
100.I així, a pleret, anem entre la lletja
barreja de la pluja i de les ànimes,
parlant un poc de la futura vida.[1]


  1. 85E quegli: "Ei son tra le anime più nere:
    diversa colpa giù li grava al fondo;
    se tanto scendi, li potrai vedere.
    88Ma quando tu sarai nel dolce mondo,
    pregoti che alla mente altrui mi rechi:
    più non ti dico e più non ti rispondo."
    91Gli diritti ochi torse allora in biechi:
    guardommi un poco, e poi chinò la testa:
    cadde con essa a par degli altri ciechi.
    94E il duca disse a me: "Più non si desta
    di qua dal suon dell'angelica tromba,
    quando verrà la nimica podèsta:
    97ciascun ritroverà la trista tomba,
    ripiglierà sua carne e sua figura,
    udirà quel che in eterno rimbomba."
    100Sì trapassammo per sozza mistura
    dell'ombre e della pioggia, a passi lenti,
    toccando un poco la vita futura.