43.Ben clarament amb llurs lladrucs ho esbomben
quan als dos punts arriben, d'aquest cercle,
on els separa l'oposada culpa.
46.Aquests sense cabells que el cap els tapin,
clergues van ésse', i cardenals, i papes,
per la passió vençuts de l'avarícia.—
49.I jo: —Mestre: entre tota aquesta colla,
alguns n'hauria jo de reconèixer
que va envilir la taca de tals culpes.—
52.I llavors ell: —És ben en va que ho pensis:
la vida sense seny, que tan lleigs féu-los,
ara els sostreu a tota coneixença.
55.Eternament vindran a llurs topades:
ressorgiran els uns de les llurs tombes
estret el puny, i ras el pèl els altres.
58.Donâ i guardar sens regla, del món pulcre
els ha privat, i dut a aquesta brega:
per explicar-la, mots triats no cerco.[1]
- ↑
43Assai la voce lor chiaro l'abbaia,
quando vengono ai duo punti del cerchio
ove colpa contraria li dispaia.
46Questi fur cherci che non han coperchio
piloso al capo, e papi e cardinali,
in cui usa avarizia il suo soperchío."
49Ed io: "Maestro, tra questi cotali
dovre' io ben riconoscere alcuni
che furo immondi di cotesti mali."
52Ed egli a me: "Vano pensiero aduni:
la sconoscente vita che i fe' sozzi,
ad ogni conoscenza or li fa bruni.
55In eterno verranno all i duo cozzi;
questi risurgeranno del sepulcro
col pugno chiuso, e questi co' crin mozzi.
58Mal dare e mal tener lo mondo pulcro
ha tolto loro, e posti a questa zuffa:
qual ella sia, parole non ci appulcro.
