61.Ara, fillet, pots veure la fal·làcia
dels béns del món, de qu'és tostemps mestressa
la Fortuna, i pels quals es lluita entre homes;
64.car, junt tot l'or que hi ha sota la lluna
i el que hi ha hagut, d'aquests esperits lassos
ni a un, tan sols, donar repòs podria.
67.—Vulgues fer-me saber—vaig dî aleshores—
qu'és aquesta Fortuna, tan incerta,
que els béns mundans així té entre ses urpes.—
70.I altre cop ell: —O criatures totxes!
I que és gran, la ignorància que us malmena!
Amb ma doctrina vull que et peixis ara.
73.Aquell que és la suprema saviesa
creà els cels, i els donà qui els fes de guia:
tant, que cascun sa llum fa arribâ als altres,
76.quedant la clarô, així, igualment difosa.
A les mundanes esplendors donava,
semblantment, general guia i ministra[1]
- ↑
61Or puoi, figiuol, veder la corta buffa
de' ben che son commessi alla Fortuna,
per che l'umana gente si rabbuffa;
64chè tutto l'oro ch'è sotto la luna
e che già fu, di queste anime stanche
non poterebbe farne posar una,"
67"Maestro," diss'io lui, "or mi di' anche:
questa Fortuna, di che tu mi tocche,
che è, che i ben del mondo ha sì tra branche?"
70E quegli a me: "O creature sciocche,
quanta ignoranza è quella che vi offende!
Or vo' che tu mia sentenza ne imbocche.
73Colui lo cui saper tutto trascende,
fece li cieli, e diè lor chi conduce,
sì che ogni parte ad ogni parte splende,
76distribuendo egualmente la luce:
similemente agli splendor mondani
ordinò general ministra e duce,
