<poem> g. I ell, coneixent bé prou les servidores de la reina del plany interminable, va dir-me:—Guaita les cruels Erines. 46. Mira Megera, allà à la banda esquerra; i allà a la dreta, tot plorant, Aletto; i Tesífone al mig—Callà aleshores. 49. El pit s'esgalabraven amb les ungles, es daven cops de puny; i tals crits feien que al poeta, amb temor, vaig acostar-me. 52. —Vinga Medusa, i el farem de pedra!— mirant al fons cridaven —L'escomesa de Teseu en mala hora no venjàrem! 55. —Posa't d'esquena i tingues els ulls closos; car, si el Gorgó sortís i tu el veiessis, mai més a dalt tornar ja no podries.— s8. Així digué mon mestre; i, amb les pròpies mans, em girà, de mi no prou fiant-se, i, encara, amb elles em tapà la vista. 43 E quei, che ben conobbe le meschine delia regina dell'eterno pianto, "Guarda" mi disse, 44le feroci Eríne. 46 Questa è Megera, dal sinistro canto; quella che piange dal destro, è Alerto; Tesífone è nel mezzo"; e tacque a tanto. 49 Con l'unghie si fendea ciascuna il petto; batteansi a palme; e gridavan si alto, ch'io mi strinsi al poeta per sospetto. 52 "Venga Medusa 1 si'l farem di smaltol" dice van tutte ri guardan do in giuso. "Mal non vengiammo in Teseo l'assalto." 55 "Volgiti indietro e tien lo viso chiuso; chè, se il Gorgòn si mostra e tu il vedessi, nulla sarebbe di tornar mai suso." 58 Cosi disse il maestro; ed egli stessi mi volse, e non si tenne alle mie mani, che con le sue ancor non mi chiudessi. 70
Pàgina:La Divina Comèdia. Infern (1921).djvu/78
Aparença