<poem> 2-í. Feia poc que ma carn de mi era nua quan d'aquell mur em féu entrar a dintre per treure un esperit de la Judeca. 28. És el lloc més pregon, i el de més fosca, i el més llunyà del cel que ho fa tot moure. Sé bé el camí: amb això, segur estigues. 31. Aquest estany, que tal fetor exhala, pertot envolta la ciutat planyívola, on ja entrar no podem sense indignar-nos.— 34. I més digué; però no me'n recordo, perquè, de sobte, els ulls varen fixar-se'm en l'alta torre de roent corona, 37. on, tot plegat, aparegueren dretes tres fúries infernals, de sang banyades, amb els posats i els membres com de dona, 40. i per hidres verdíssimes cenyides. Tenien, per cabells, serps i cerastes arrapades a llurs feréstecs polsos. 25 Di poco era di me la carne nuda, ch'ella nú fece entrar dentro a quel muro, per trame un spirto del cerchio di Giuda. 28 QuelFè il piu basso loco e il piü oscuro e il piü lontan dal ciel che tutto gira: ben so il cammin; però ti fa' sicuro. 31 Questa palude che il gran puzzo spira, cinge d'intorno la- città dolente, u? non potemo entrare omai senz'ira.** 34 E al tro disse, ma non l'ho a mente; però che l'occhio m'avea tutto tratto ver l'alta torre alia cima revente, 37 dove in un punto furon dritte ratto tre furie infernal di sangue tinter che memora femminili aveand ed arto, 40 er con idre verdissime -eran cinte; serpentelli e ceraste avean per crine, onde3fe~fiere tempie erano avyínte. 69
