<poem> 7.—Amb tot, per força hem de guanyar la lluita— djgué—si no... Mes tal ha estat l'oferta! Ah, com em triga, que ací un altre arribi!— 10.Bé comprenguí, notant com ell tapava son començar amb ço que després deia, que els mots primers eren distints dels últims; 13.mes no per'xò menys por son parlar féu-me, perquè als seus mots trencats jo atribuïa sentit pitjor, tal volta, del que duien. 16.—En aquest fons de la clotada trista, ¿hi baixà mai algú del primer cercle, on Pesperança eixorca és el sol càstig?— 19.Això li preguntí. I ell: —Poques voltes s'esdevé—contestà—que, de nosaltres, algú faci el camí que jo segueixo. 22.Ver és que jo hi vinguí una altra vegada conjurat per aquella impia Eríton que als cossos llurs feia tornar les ombres. 7 "Pare a noi converrà vincer la punga," cominciò ei, "se non... Tal ne s'offersél Oh, quanto tarda a me ch'altri qui giungal" 10 lo vidi ben si com'ei ricoperse lo cominciar con l'altro che poi venne, che fur parole alie prime diverse; 13 ma nondimen paura il suo dir dienne, perch'io traeva la parola tronca forse a peggior sentenza che non tenne. 16 "In questo fondo delia trista conca discende mai alean del primo grado, che sol per pena ha la speranza cionca?" 19 Qaesta question fec'io; e quei: "Di rado incontra" mi rispóse, "che di nui faccia il cammino alean per quale io vado. 22 Ver è cb'altra fïata quaggiú fui, congiurato da quella Eriton cruda, che richiamava l'ombre a' corpi sui.
