Aquesta pàgina ha estat validada.
Havia vist les més amples ciutats
i ulls de mils ponts i de mils foradades
—homes d'un viure com esperitats
prenen els cims, com tu les fondalades.
Inventen estres per a navegà
i per a batre's a sota les aigues,
i llur Babel ara es diu aeroplà,
màquines d'ulls mateix que les àligues.»
Ja són les mans, com el rostre tot blanques,
i ara ja parla sense sentené,
però diu encara: «no barreu les tanques,
vull dir la vida mentre em quedi alè.
Si no puc dir-la, demano tornar-hi,
—que no puc creure en cap cel més serè.»
