Si ve una guerra ets soldat al davant,
si la guanyaves beneïda l'hora:
si la perdies estimes la pau
i culls el vi i n'omplenes la copa:
—en temps de v'rema t'ubriagues i escau,
com quan plovia i ta roba era xopa.»
El rostre pàl·lid esdevé més blanc,
l'home qui es mor no vol perdre guspira
sent que el batec del seu cor no duu sang
i encara parla: quan parla sospira.
Diu: «jo tenia una amiga i un camp,
davant: la platja, i la lluna hi venia.
Matinejava i brillava el meu camp
com si la lluna s'hi ajacés de dia.
La meva amiga, quan jo la prenia,
tota es vinclava com dofí saltant:
si era de nit com l'estrella glatia,
si era a la tarda, de pler tremolant.»
Diu: «jo tenia un vell mas amb balcons
però ja el deixava per corre la terra,
sols quan tornava recordava els trons
i la falguera que em movia brega.
Pàgina:La Gesta dels Estels (1922).djvu/146
Aquesta pàgina ha estat validada.
