Pàgina:La Llengua catalana (1896).djvu/11

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.

 La llengua catalana 9


pendre després ab més entusiasme y robustesa lo lloch merescut que al present ocupa entra las llenguas més floreixents de la nostra època, ja que, per un voler de Déu y dels seus fills, avuy encara la llengua de Catalunya's parla y s'escriu y's glorifica en tres grans estats d'Europa: á Espanya, á Fransa y á Italia.
 Y que l'amor à la llengua catalana no es tant sols lo que li podria tenir aquest Ateneu y ab ell tots aquells altres llochs ahont los homes de saber estiman las cosas per las bellesas intrínsecas que ab l'estudi en ellas descobreixen, ho veyem bé prou en la idolatria que li tenen totas las classes socials d'aquest poble; idolatria manifestada ben alta y ben noblement no fa pas gayres mesos, en que, en apoteosis magnífica y per contrast sublim de la sort, se lligà y relligà la vida de la llengua catalana á la mort d'un gran home de Catalunya: á la mort de'n Frederich Soler, lo fundador del teatre de la terra, lo qui, fent pujar ab la forsa de sa inteligencia privilegiada la llengua patria á l'escena, la féu pujar un grahó més cap al cim de la immortalitat á que'ls passats de Catalunya la encaminaren.
 Més abans de tot, senyors, com podrian semblar interessats los meus elogis, per allò de que'l fill sempre troba hermosa y santa á la mare, puix si bé no he nascut á Catalunya com á mare la tinch per lo meu origen, per las lleys d'aquest país y per l'afecte entranyable que li porto, abans de tot, com vos dich, vos posaré aquí mateix com á devanter y resguart de las