Pàgina:La Llengua catalana (1896).djvu/15

altras si'l troban, modificadas ab tot per la condició de la nova terra que'ls hi dóna vida. Y aixís, senyors, hem vist passar sobre la patria de la nostra avior riuadas y més riuadas abundosas de celtas y grechs, de cartaginesos y romans, de goths y sarrahins, precipitats los uns com turbonadas de Setembre, á pas á pas los altres, clavant tendas y fitas, assegurant lo camí enrera, ó combatent ells ab ells los estrangers com dos núvols que, al toparse, aboquessin al plegat sas pedras y sos llamps sobre sembrats y vinyas. Més aixís com las ayguas, després de las tempestats, s'escorren per las vessants ó s'entollan en las terras baixas pera fondres en ellas, aixís vingué un dia, senyors, sobre aquestos pobles en que tornà á sortir lo sol per allà al cim del Montgrony anunciant la seva independencia, que aquell sol espurnejava resplandent sobre las armas de Wifrets y Borrells y Berenguers, quan, reposant á Ripoll, al Montserrat, al Montsant y á las voras de l'Ebro, tornaren la llibertat á Catalunya. Que Catalunya, senyors, un dia ò un altre fa com la mar, que destruheix ò s'assimila tot lo que cau en ella si li serveix, ò, si no, ho escup á la platja.
Y aixís com en lo caràcter y fesomía dels catalans que vingueren á la vida després d'aquells terratrèmols espantosos de tant llarga durada, hi va quedar quelcom que recorda de lluny al grech ò al romà, al goth ò al alarb; y aixís com las costums alegras y tristas de la nostra terra, sense perdre l'ayre escayent dels seus apartats origens, s'acomodaren en bona part á las cos-