Pàgina:La Llengua catalana (1896).djvu/14

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.

12 Angel Guimerà


rastre en la pedra ó en lo metall, que ab seguransa'ns ho expliqui. ¿Va esser la llengua originaria dels pobladors, ó dels que á las primeras edats los succehiren, la llengua celta que encara arrela á la Bretanya y á la Irlanda? ¿Va esser aquesta llengua la antiquíssima dels éuskars, que guardan encara com á sagrada reliquia, y no á sobre del pit, sinó á dintre, los fills de la Basconia? No hi ha hagut, com vos dich, forsas humanas que l'aixequessin aquest vel del misteri que ab los sigles, com en la llegenda d'Artá, se va tornar de pedra; mes lo que es cert y de tota certitut es que'ls pobles bessons de las duas bandas dels Pirineus feyan com las familias antigas de las nostras montanyas, que cada una tenia son banch propi en la iglesia y juntas á un mateix Déu s'encomanavan. En lo que encara hi há menos dupte, perqué aixó, senyors, ja ho ha pogut escorcollar més bé la má de la historia, per venir los fets mes aprop dels temps nostres, es que aquest conjunt de llinatges d'estret parentiu sofrí ab lo transcurs dels sigles ben duras y ben sanguinosas embestidas; que si en los fonaments del seu esser no'l transmudaren, no va ser aixís en la cara exterior de las cosas, passantli á la patria com á las terras de conreu després d'ayguats y tempestats desencadenadas que treuen de mare als rius y als torrents, desbordantlos, arrossegant á la mar terras y plantas y llevors propias, y deixant altras llevors vingudas de paísos llunyans y ben diversos, pera morir las unas si no troban escalf que'ls hi provi, y pera germinar i arrelarhi las