Pàgina:La Llengua catalana (1896).djvu/17

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


á las del nostre Ebro, naixent llavors, d'aquesta conjunció de coratges y d'armonias, una literatura poderosa que havia d'extremir de goig ab sos cants á la Europa, y de tristesa y d'anyoransa després al vèurela morir á mà ayrada. Se compta com á iniciador, y sinó com á un dels primers que cultivaren aquest ram de la literatura patria, á Rodel, príncep de Blaja, del temps del nostre Ramon Berenguer III, qui ab la seva unió ab na Dolsa, pubilla de Provensa, va estrenyer encara més los llassos que agermanavan los dos pobles. Y va esser en aquella edat tant estret y tant franch l'enllassament de Catalunya y de Provensa, sobre tot pera la política y la poesia, que es difícil en alguns dels seus guerrers y dels seus trovadors, è impossible en molts d'altres, lo fixar quins són d'ells los que han nascut més ensà ò més enllà dels Pirineus, ja que aquestas montanyas se veyan seguidament traspassadas per trovadors y guerrers anants y vinents de las festas de Barcelona á las de Tolosa, y de las de Tolosa á las de Barcelona; que abduas capitals vingueren á esser alashoras cort del ben sentir y del ben parlar y cort també de l'amor y de la hermosura. Durant aquell activíssim període pera las lletras provensals-catalanas, qual esplendor comensà ab Alfons II d'Aragó y s'acabá ab en Pere III, lo dels francesos, va pujar tant amunt la poesia de la terra, y tingueren tanta forsa expansiva'ls seus cants, que, no cabent tots complets á dintre de sas fitas, s'extengueren per las vehinas nacions, component cansons en aquesta llengua, en la