Pàgina:La Llengua catalana (1896).djvu/20

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


callava, per la llibertat de la Provensa. Més la sanch de son cos corria fil á fil al llarch de sas plomas, y's deixà anar, y's va morir sens que trobés conhort de Déu ni dels homes. Perqué's vegi com en aquell temps y en aquella gent l'amor á la poesia anava relligat á l'amor á la patria, escolteu un fragment de la Cansó de la creuada, posat al català del dia, del tros que va escriure'l colaborador desconegut d'en Guillem de Tudela.
 Descriu lo concili ahont acudí'l traidor Folquet, abans trovador provensal y després bisbe de Tolosa, y fa que'l noble comte de Foix se dirigeixi al Sant Pare ab las següents paraulas: «En quant al bisbe, vos diré, senyor, que tant s'ha endurit, que per los seus sentiments Déu y nosaltres hem sigut vensuts ab sas cansons mentideras y d'enganyadoras paraulas, per las quals se condemna tot aquell que las canta y las recita, y ab sos proverbis maliciosos y ab nostres dòns quan era joglar y ab la seva doctrina perversa ha pujat tant alt en poder que ningú s'atreveix á contradir lo que ell diu. Ab tot, quan va esser abat y monjo ab hàbit, la claror se va apagar de tal manera en son monastir, que en ell no hi va haver benestar ni repòs fins que'n va sortir. Y quan va ser elegit bisbe de Tolosa, per tot lo país s'escampà tal foch que may hi haurà prou aygua pera apagarlo, puix ell, á més de dèu mil, entre grans y petits, va fer perdre la vida, lo cos y l'ànima. Per la fè que vos dech, senyor, vos dich que per sas obras, per sas paraulas y per sa conducta