Pàgina:La Llengua catalana (1896).djvu/22

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


substituhint á la llengua llatina, no s'aturà ni un punt, seguint á la Crònica de'n Jaume I, en períodes més ò menos llarchs de la una á l'altra obra, la crònica de'n Desclot, la de'n Muntaner y la de'n Descoll ò de'n Pere IV, com fins ara la crèyam; venint á ser, senyors, aquestas quatre crónicas, per la veritat que'n ellas hi brilla y'l calor de nacionalitat que las inspira, com los quatre evangelis de la patria catalana. Totas las brancas del saber, d'ensà d'aquell temps, anaren prenent vida á Catalunya, per tenir més facilitat sos fills de fixar las ideas en la llengua vulgar, qu'era la parlada, que no pas en la llatina, qu'era la forastera, y perquè aquesta humiliava als catalans recordantlos la dominació de Roma. En manifestació d'aquest desenrotllo progressiu, que ja no va aturarse, s'inaugurà'l sigle XIV obrint lo rey Jaume II la universitat de Lleyda, que va ser la primera de Catalunya, qu'ha donat sants al cel y patricis ilustres á la terra. A la creació de l'universitat de Lleyda va seguir la de Valencia y la de Barcelona, obrintsen també á Vich y á Solsona.
 Y si la prosa havia arribat á tant alt període de gloria, no havia de quedarse enrera la poesia. Tant no hi quedà, senyors, que, vestida ja ara ben bé á la usansa catalana, la veyem en sa forma popular apareixer, y no més de cop, com l'espurna d'un incendi que porta l'ayre, en la última de las crònicas citadas; en la qual se compta, senyors, com un barber, al cap del poble de Valencia, que s'havia revoltat, se