Pàgina:La Llengua catalana (1896).djvu/23

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


presentá al rey Pere IV obligantlo á ballar al mitj de tots, al mateix temps que á la reyna, acompanyant lo ball, lo barber, ab lo cant de aquells versos de: «Mal haja qui sen hirá—encara ni encara...», y quals versos parodià'l rey dihentlos, un cop vensuda la revolta, al barber Gonzalbo abans de ferlo arrossegar y donarli la mort: «E qui no us rossegarà—susara y susara?...» També se citan, com á versos coneguts d'aquella època, los del mateix Pere IV donant reglas als cavallers de son temps y'ls endressats á son fill reptantlo per son casament. Mes quan se generalisà l'ús de la llengua catalana pera la poesia va ser ab la fundació dels Jochs Florals á Barcelona en lo regnat de Joan I, l'aymador de la gentilesa, qui, á semblansa dels Jochs Florals de Tolosa, que instituhiren los regidors d'aquella ciutat, los establí en la nostra per l'any 1390; y si bé desaparegueren ab la mort del rey Martí y's tornaren á establir en lo regnat de Ferràn d'Antequera, no va esser tampoch per llarch temps la seva durada. Més l'impuls ja estava donat per lo rey Joan I á favor de la poesia, com l'havia donat lo rey en Jaume I á favor de la prosa, y l'esplendor á que arribà l'idioma en aquellas centurias no's té d'esborrar del món mentres hi hagi catalans á Catalunya.
 En totas las brancas del saber la llengua catalana escalà las majors alturas á que podia aspirar l'home donats los coneixements d'aquella època. Ella conseguí alashoras la major galanura y perfecció en la forma y, venerada