Pàgina:La Llengua catalana (1896).djvu/34

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


dament han vingut indicant, á través de las revoltas políticas espanyolas d'aquest sigle, la arribada d'aquesta altra revolta pacífica á Catalunya de la literatura moderna catalana. Jo voldria exposarlos aquí'ls noms de totas aquestas obras, insignificants moltas d'ellas miradas aisladament, més importants y dignas de perdurable recordansa si's té en compte que han sigut las passeras sobre aquest riu de l'indiferentisme y la mala voluntat d'una època que ja s'ha fos per sempre. Més, aixís y tot, no puch deixar d'anomenarla á aquella Oda á la Patria, de'n Carles Aribau, que es un cant d'anyorament y á l'hora un cant d'esperansa; y á aquell primer llibre del renaixement de la poesia, de'n Joaquim Rubió y Ors, lo patriarca venerat de la moderna literatura catalana. Més lo grandiós esclat de la llengua literaria de Catalunya va venir ab la restauració dels Jochs Florals de Barcelona, monument alsat á las glorias de la terra, que se sosté ferm, ab vida sanitosa y ab creixent fortalesa ab tot y que ha vist al seu voltant caure y alsarse monarquias, alsarse y enfonsarse repúblicas, més forts ells, encara que estiguin representats per eixas flors senzillas dels camps que una ventada las desfulla, que tots aqueixos poders indiscutibles è inviolables que se sostenen ab canons y murallas. Que si'ls Jochs Florals de Barcelona, senyors, donats á la vida per l'entusiasme d'uns pochs y allavors modestíssims patricis, aparegueren humils en la seva infantesa, ja van creixer ab lo temps y afermarse fins á arribar avuy, que res pot destruirlos.