Pàgina:La Llengua catalana (1896).djvu/41

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


càrrech en los Tribunals de Justicia, en cas de que no sigui fill de Catalunya?
 Y lo que's diu del Parlament y dels Tribunals se diu també de la Iglesia Catòlica, ahont, ab tot y las ordres de papas y de bisbes, se prescindeix sovint de la llengua catalana; devent fer constar ab satisfacció que derrerament en sas pastorals han donat provas de vetllar per ella'l bisbe de Vich, lo de la Seu d'Urgell y'l de Menorca.
 Y tot lo que's vol revindicar pera'ls fills de Catalunya ho volen pera las sevas respectivas llenguas los pobles de las nacions més avansadas d'Europa. A Noruega, d'ensà de la seva unió ab la Suecia, que s'ha despertat la seva llengua. A l'imperi d'Austria-Hungria's parlan y s'escriuen y són oficials diferentas llenguas, cada una en son poble; la més poderosa es la resurrecció de la Bohemia, que té ja tota una literatura; los rumans, los servis y'ls eslaus han obert un congrés parlanthi las sevas tres llenguas. La Bèlgica'n té duas que son oficials; en son Parlament fins s'ha parlat, á més del francès y del flamench, en lo dialecte waló de Liege, qual teatre, á l'igual del de las altras duas literaturas, ab assentiment de las Corts se subvenciona. A Russia's destaca entre totas la danesa, que es viva á la autònoma Finlandia. La llengua polaca's fortifica en tres imperis. A la vehina Fransa, á més de la llengua provensal, que ha resucitat com la nostra, se'n conrean d'altras, entre ellas la llengua catalana, y encara la llengua vasca, que s'estudia y's considera més que á Espanya. En los regnes britànichs se propa-