Pàgina:La Llengua catalana (1896).djvu/42

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


gan llenguas distintas, afeginthi la llengua del principat de Gales. Y ja no us parlaré de Suissa, ahont hi hà viva una llengua molt semblant á la catalana. Y fins, senyors, en la políticament unificada Italia's parlan y's cultivan diferents llenguatges, y tots ells tenen literatura propia y teatre propi, ab excelents companyias que recorren tot lo regne. Y no us parlaré d'Espanya, que ja coneixeu y aplaudiu molts de vosaltres la llengua anyoradissa de la incomparable Rosalia Castro, y la llengua del Guernikako-arbola, cant nobilíssim que desperta'ls sentiments y que anuncia y simbolisa la exaltació de las antigas rassas. Y tinguis en compte, senyors, que la llengua catalana, comptanthi, á més de Catalunya, á Mallorca, á Valencia y'l Rosselló, té més gent que la parla que la major part de las d'aquets altres pobles estrangers; y, encara que aixís no fos, això res hi valdria devant de la justicia y de la gloria; que Os Lusiadas, de Camoens, han donat la volta al món y han sigut traduhits en tots los idiomas, ab tot y lo reduhida que es la llengua que parlan en son regne. Y'l mateix Ibsen, si comptés los que enrahonan en la llengua de sas obras, se trobaria ab que són menos, molts menos, que'ls que parlan altras llenguas més escampadas; més ell escriu, y tant se li endona, que ab aquella parla tant petita ell ne té prou pera alsapremar y remoure tots los teatres d'Europa.
 Jo no us diré ara aquí, senyors, la manera d'assegurarli el pervenir á la llengua de Catalunya. Pera dírvosho vos hauria d'exposar ara