Pàgina:La Llengua catalana (1896).djvu/43

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


tot un plan de política á la catalana, y jo no he vingut aquí á parlarvos de política, sinó de llengua y de literatura. Més, sia com sia, vinga pel camí dret ò pel camí tort, vinga per la convicció d'Espanya ó per la imitació dels estrangers, estich segur de que tornarà á esser la nostra llengua á Catalunya lo que sabem que ha sigut per la historia. Y esperantho, senyors, veyem com aquesta llengua's parla de cada dia més y més á Catalunya; que es tothom en aquesta terra, fins ignorantho molts d'ells, los que fan que creixi y's propagui: la industria movent sas màquinas; lo comers fentse'l transportador general de tot lo que surt y tot lo que entra á Espanya; tots los interessos que bategan en aquesta terra, y no indirectament, senyors, fent augmentar la riquesa y la importancia del país, sinó directament, fent acudir al Principat la gent sobrera de las altras provincias; que aquesta gent arriba parlant la llengua castellana y la llengua de Basconia y la llengua de Galicia, constituheix familias, y tots los fills que'ls hi neixen parlan la llengua catalana.
 Jo veig á Catalunya, senyors, en lo creixement de la seva llengua, com á un mar extensíssim, mar interior si's vol, al que hi van á parar rius caudalosos pera confondres ab ell. Bé n'evaporan, de las ayguas d'aquell mar, las ardorosas soleyadas; mes los rius van creixent cada dia, y al caure en lo mar prenen lo color de sas ayguas; y'l sol que las evapora's va apagant; y'l nivell d'aquell mar va pujant, y pujarà sempre fins á tenir sortida á l'occeà de la civili-