Pàgina:La Marguerideta (1910).djvu/5

(en el mal sentit de la paraula), massa distant de la vida.
Aquesta separació de l'art i la vida es una calamitat, i per això m'ha semblat que un drama tant fondament umà com aquest seria molt profitós fer-lo conèixer en la nostra llengua, no solament sense musica, sinó també representat com si passés avui i aquí, perquè, en realitat, passa per tot i sempre.
La Marguerideta es aquella noia menestrala que trobavem cada dia pel nostre carrer, riallera i enjogaçada amb amigues seves; que després observavem que un senyor la seguia, un senyor encara jove, però molt seriós, que anava sempre amb un altre d'antipatic, burleta, mala fatxa; que després la vèiem menos, i un dia varem trobar tota transmudada, com marcida, i varem pensar: «Alguna n'hi passa.» Després l'hem perduda de vista... o pot-ser l'hem coneguda més d'aprop a la Margarideta, i li sabem la trista istoria. O pot-ser, per un costat o altre, la tenim sobre la conciencia.