Pàgina:La Marguerideta (1910).djvu/6

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


 Doncs, a veure-la, a veure la vida feta art, es dir, bellament intensificada i redemptorament punyenta; a veure'l drama pur, nu d'accidents destorbadors.

 Aquest ha sigut el meu intent, i així me sembla que s'auria de fer amb totes les grans obres d'art que, contenint un fort sentit universal, han sigut naturalment presentades dintre una realitat particular: realisar-les altra vegada dintre de cada particularitat de temps i de lloc, perquè així la llur universalitat resulti sempre, i per tot arreu, viva i penetrant, i manifesti la profonda unitat de l'art i de la vida.
 I aquesta es la pedra de toc del gran art.
 Fixeu-vos en les obres d'Esquil, de Shakespeare o de Molière, i restareu meravellats de lo poc que aurieu de tocar d'algunes d'elles per a fer-les sentir com drames d'avui.
 Corneille o Racine, Lope o Calderon, no resistirien tant bé la provatura: l'acció i el sentiment dels llurs personatges pot-ser encara s'aguantaria, però per a donar-los com a cosa