Pàgina:La Marguerideta (1910).djvu/7

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


d'avui els aurieu de fer parlar d'una altra manera: el llur llenguatge está massa acondicionat a una superficial moda literaria.
 Encara més hi estan, no sols en el llenguatge, sinó també en l'acció i en el sentir, els personatges del teatre neo-romantic; de manera que'ls d'aquest, amb tot i aver-se produït tant a la vora vostra, si'ls poseu en contacte amb la realitat present, se'n van a miques.
 Proveu de tocar-li 'l casc al Manrique d'
El Trovador, o bé 'l corn a l'Ernani: ja veureu lo que passarà. Però al Prometheu, a l'Amlet, al Tartuf i al Mefistofil ja'ls podeu fer tot lo que volgueu: ells sempre queden iguals.

 Aquesta mena d'eternitat de l'art gran es la que jo he provat de fer gaudir al nostre poble al presentar-li, viva en ell, la Marguerideta de Gœthe.
 M'agradaria que la provatura 'm reeixís: primer, pel bé que li faria, i, després, perquè altres fossen moguts a fer millor,