Pàgina:La Millor raó el trabuc (1859).djvu/11

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
Huisa.  Bueno.
Pere.  Soc hòme rumbós,

y.... de lo que ya tratat,
así queda soterrat;
no te qu'eixir de entre els dos.
¿Vosté no li ha dit res?

Huisa.  No.
Pere  ¿Pa cuant u'aguarda? ¡refosca!
Huisa.  ¿Pos no sap que Tofol-Rosca

y ella, es volen amuntó?
calle, que yo pòc á pòc
faré sulsir el guisao;
yo aniré tentanli el vao,
ya llevant ú afechint fòc.
Hüí, la só Lleuisa cull, (Llevándoselo
ya que té el fòc vaix la sèndra, aparte)
del camp la verdura tèndra
pa cuant el caldo alse el bull.
Y si el guisao está dols,
de sal li amboque un polvill....
si, que no's masa bò, fill,
fer eixe manjar pa mols.
Despues, cuant está apunt, t'alses,
y d'aquell caldo en la balsa
«tap» se li emboca la salsa....
despues de les atres salses.
¿Quí pensa en los sofrechits
tio Pere... ó tio Llúc,
si aixìna s'arregla un súc
qu'es poden chuplar els dits?
Y així vach deixanlo estár
bullint, poquet á poquet,
hasta que ven solsidet
lil deixe, apunt de menchar.
¿Pues? y es casa vosté en Cuala,
qu'es lo millor que té el globo:
y.... ¿hóme s'a quedat bobo?
¡despertes tio talala!

Pere.  Pos.... ¿y quí no s'alectrisa

si al oüir coses tan dolses,
li están chorrant per els colses