ESCENA 2.
La Só-Huisa y el Só-Pere Nap-y-Col.
Huisa.
|
Ya estic só Pere á la pòrta,
y así ningun dañ perilla;
perqui'u sent, es per má filla
qu'encá deu estár en l'orta.
|
Pere.
|
Aném per ella en un tròt.
|
Huisa.
|
No, ya está tot en quietut.
¿Mes perqué s'aurá mogút
tan grandisim alboròt?
Yo viu dònes casi mòrtes,
tots anaben y venien,
per to'los puestos corrien
y anaben tancant les pòrtes.
Per això yo pòr tenia
de vindre asòles así,
y á fet que vinguera en mí
Só Pere, de compañia.
Conque... sobre lo tratat,
ya no ya res mes que fer;
la chica, seüa há de ser
en tal de que...
|
Pere.
|
S'acabat;
yo no vullc la sehua renta,
que soc molt poc ambisios;
de lo meu... ya prou pals dos,
y ella pot viure contenta.
Só Huisa, y si vosté lògra
lo que's parlá un mes arrere,
vorá, vorá si el Só Pere
fá lo que deu ensá sògra.
Com si fora el testament
c'aguera acabat de'scriures,
li promet setanta lliures
el dia del casament.
|