Pàgina:La Millor raó el trabuc (1859).djvu/22

que no li han de estar de sòbra.

Huisa.

¿Tù has vengut insultaor, ó has empinat el barral?

Tofol.

Yo... (Asò escomensa mal, y en cá vá á acabar pichor!)

Huisa.

Vesten molt enhoramala, ó cride al siñor alcalde, y fás que á palos et balde.

Tofol.

Oy! dòna, s'ha fet poc mala!

Huisa.

Pronte!

Tofol.

Pera anarmen yo, vullc molta pau y quietut. Só Huisa, yo así he vengut á ferli una petisió.

Huisa.

A mí?

Tofol.

La seua neboda en mí se té que casar. Yo vinc en vosté á parlar pera que arreglém la boda.

Pascualeta.

(¡Ay que bò!)

Huisa.

¿Tant t'ha costat? Home, sí? per ahon üas dit? repetix que d'este ouit un pòc sorda m'ha tornat.

Tofol.

Si está sorda d'eixa orella, yo ya tinc la mosca al nas; conque... ixcam pronte del pas no mos caiga una sentella.

Huisa.

No m'asusta una troná cuant el sòl bada les peñes.

Tofol.

(Si l'agarre de les greñes la deixe tota pelá.) La tempestat per la pòrta vá chuantse l'últim coto, y es vá á moure un terremoto.... qu'es diga.... «¡aquí fué Paiporta!» Chunt al corral de Llobera sé lo que de mí ha parlat, lo que'n Pere te tratat, só bruixa, y mes li valguera, mala vella enredraora,