Pàgina:La Millor raó el trabuc (1859).djvu/23

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
casar la chica en qui vòl.

y no en Pere Nap-y-Còl.

Huisa. ¿Cóm s'antiende?
Huisa. Sí siñora:

Sí, per lo vil interés
de chuplarse lo que té:
així üa tratat vosté
en éll.

Pascualeta. (¿Que diu?)
Tofol. Poro res!

Ell m'ha dit qu'això ha segut
pa ferla á vosté parlar,
que en ella no's vol casar,

Huisa. Home! ¿y tú te hüas cregut?

Mereixies una albarda!

Tofol. Còm? cóm?
Huisa. Si, y un cabesó!
Tofol. Só Huisa!
Huisa. Y un sarretó!
Tofol. (¡Vach á pegarli una carda!)

¡Tal volta m'haurá engañat
aquell mal vell! Si ú sabera!

Huisa. ¿Qué volies que diguera

si tú l'has amenasat?

Tofol. No es pense que soc de bronse;

bé pòt mirar lo qu' es fasa:
mòr vosté, si en éll se casa,
ò falta la misa d'onse!

Huisa. M'amenases?
Tofol. Si siñor!

moga, moga un desbarat,
y fás una mortandat
en mich la misa machor.
Ya sap que sempre he segut
el terne de tota l'horta,
y que no hiá ú en Paiporta
que me diga chut ni mut:
que yo vullc á Pascualeta
mes c'á les meües entrañes.

Pascualeta. (Pobret!)
Tofol. Y li romp les bañes
Obtingut de «https://ca.wikisource.org/w/index.php?title=Pàgina:La_Millor_raó_el_trabuc_(1859).djvu/23&oldid=169586»