Pàgina:La Millor raó el trabuc (1859).djvu/6

en ferse denit, vorem si no li romp una cuixa á ella, y á eixe tio gos Nap-y-Col, deixels estar, que'ls ha de fer soterrar dins de tres dies als dos.

Fumarell.

Contam, ¿que't'ha susuit?

Tofol.

Que al puchar á la figuera del corral del Só Llovera, sobre la pared, ha oüit á dos presones charrant.

Fumarell.

Poro....

Tofol.

Y la mes gran feta, es que á mi y á Pascualeta mos estaben chodicant.

Fumarell.

¿Això es sert?

Tofol.

Com això es Sòl. Men puche dal la pallisa, ¿y qui eren? la Só Huisa y el Só Pere Nap-y-Col. Yo alli tot fet un lluquet, y acurrucat com un gos, els estaba oüint als dos blasfemar de Tofolet.

Fumarell.

¿Ques lo que'm contes?

Tofol.

Això. Y si es que'm dona llisensia, y vá preninto en pasensia, li contaré lo mes bò. Que yo era tot un tunante, un pillo, faena fuch; y alli ha soltat d'aquell buch..... ¡úy! yo no sé com maguante. ¡Dirme eixa culebra infame, tant de embolic! y despues encara digué molt mes; ¡agüelo! yo estic que brame.

Fumarell.

Tofol no'u prengues tan fort; mira no mes que eres fill de Tona y de Pep del Grill, que fá hüit añs que s'han mort.