Pàgina:La Millor raó el trabuc (1859).djvu/7

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
Tofol.   Ya u sé.
Fumarell.   Y que si algun consuelo

en lo mon has disfrutat
desde que eixos han faltat,
no mes lil deus á t'agüelo.
Per lo tant, en molt chuí
bullc que me vaches dient
desde este mateix moment
tot lo que te pasa á mí.

Tofol.   Vosté sáp que's curaora

desde que's morí son pare,
la que está en puesto de mare
de Pascuala regaora?

Fumarell.   Ya u sé.
Tofol.   Coneix la madastra,

que se queda sinse rés,
desde el momento no mes
que se case la fillastra;
y com ella es tan astuta,
quedarse pobra no vol;
y en lo tio Nap-y-Col
la vól casar lo só bruta.
Y en tal que'u arregle bé
agüelo, y que'l case pronte,
no li pendrá ningun conte
dels bens que la chica té.
¿A vist vosté quin tunante?
¿y ella, quina só tunanta?
¡yo els pegaré una sumanta!...

Fumarell.   ¡Chec! ¿que'm contes?
Tofol.   !No sa'spante!

que'l cuento es llarc y en ca vá.
¡També á parlat de vosté;
també á dit, que no'l volgué
cuant vosté la demanà!

Fumarell.   ¡Chec!...
Tofol.   ¡Y li á llevat la pell!

diu, que vosté es un mal moble,
y que per això en lo póble
li dihuen el fumurell.

Fumarell.   ¡Tofolet...!