Pàgina:La Millor raó el trabuc (1859).djvu/8

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
Tofol. Que's está ratat,

que te la cara de mico,
y que'l seu nas, es el pico
del mal nom que li han posat.

Fumarell. ¡Insultarme á mi eixa bella!

¿que's esto, divino sielo?

Tofol. No cal que's sofoque agüelo,

yo li rompré una costella.
Oüint yo blasfèmies tals,
la mehua cólera estalla;
salte un bot de dal la palla
y aspante trenta animals;
sen fuch del pesebre l'aca,
el bacó mou un quedir,
la burra pega á fuchir,
y es posa á bramár la baca;
els conills fuchen també,
chillen gallines y galls;
y allí á pasat mes treballs....
que'n pasá en l'arca Noé;
el bòu també sen fuch,
el veinat, les portes tanca,
y el amo, agarra una tranca
pa romprem el cap á mí;
y al vindrem ell en cansons
tenint yo la mosca al nás;
de un grapat l'agarre y.... chas!
am anat á revolcons.
D'allí m'ascole com puc
paca el camp del só Feliu,
y així que asoles em viu,
vach, y descolgue el trabuc;
men vinc asi desedit
en una furia que brame,
buscant á eixa agüela infame,
p'afusilarla esta nit;
ya qu'ella la culpa té
de tot lo c'amí me pasa.
Sòrt, que al vindre yo á esta casa
mel á trovat á vosté;
mes ya qu'em lleva la pell,