Vés al contingut

Pàgina:La Montserrat (1893).djvu/106

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Venia senzillament vestida ab un trajo de cassimir color de tabaco, un saquet d' abrich del mateix color y un sombrero de forma petita, cubert ab un vel de un tó més fosch que 'l trajo. Son port era modest, pero en la distinguida manera de vestir sa esbelta figura, s' endevinava á una dama que portava son senyorio, adquirit desde 'l bressol.

La nena, ab una tuniqueta de color blau fosch, brodat de trenzillas vermellas y un barret de castor de amplas alas, devall del que 's descapdellavan com una madeixa d' or los abundosos rulls de sa cabellera rossa, pareixia arrancada d' una página d' una Ilustració inglesa ó alemanya. La Sra. Gil portava en son rostre, de faccions finas y simpáticas, la expresió d' una pena concentrada y de la salut perduda; la nena, mirava esporuguida á la sua mare que plorava, á son oncle que la prenia en sos brassos, y á las foscas parets del menjador de la casa rectoral, tristament il·luminada per un quinqué de petroli.

Quan hagueren pres una tassa de caldo y una copeta de ví ranci, Mossen Jaume que tenia verdaders desitjos de trovarse á solas ab la seua germana, prengué ab recansa de la criada, la grossa palmatoria de llautó, pera ensenyar á las seuas hostes la cambra que 'ls hi havia destinada.

— Ja ho veus— digué á D.ª Teresa, aixecant enlayre lo llum á fi d' iluminar d' un colp tot lo quarto — ets á casa teua: lo llit, es lo dels