Vés al contingut

Pàgina:La Montserrat (1893).djvu/107

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

nostres pares; los mobles, los de sa cambra, nupcial: lo nostre estatje de nins, ahont apar que hi aleteja encara aquella tendra mare nostra, que tant nos recomenava que fossim sempre dos cors en un!.. Pensa que tornas á set anys enrera .. res ha passat, més que 'l plaher pera mí de trovarme ab una familia que tant anyorava... que...

Los sanglots de la jove senyora, aumentant ab més forsa á cada nova paraula del seu germá, interromperen á aquest, qui li digué aixugant las llágrimas que apesar seu s' escorrian també per sas enmorenidas galtas:

— ¡Vaja, com més parlariam, pitjor! No vull que 't trastornis, ni que 'm contis res. Ja m' ho has dit tot ab la teua carta... Sosségat; pósat ab comoditat y arregla aquesta pobre criatura, que sense compassió l' estém esverant. Mira sovint á aquest cuadro que tens dessobre la calaixera y que representa á la Verge dels Dolors; Ella, que 'ls va sufrir tots, que alentá á la nostra mare á sobre-portarne tants, t' ajudará també á aconhortarte dels teus... Vaja, ja has plorat próu. Al costat del llit, hi tens una campana pera trucar á la minyona... Dorm, y ja veurás com ab l' ajuda de Déu te resignas; y com ab la claror del sol, te semblarán aquestas parets menos tristas...

Donya Teresa volgué parlar: pero verament los plors ofegaren sa veu y Mossen Jaume, convençut que de moment la soletat fora mellor baume que las paraulas, l' abrassá com ho hau-