— Es clar, dona, — feu Mossen Jaume, que en un instant se posá en situació — es clar, que ho es per sempre més! Perqué 'ls morts, filleta — digué dirigintse á la Montserrat que l' escoltava bon xich estranyada — no tornarán fins al dia del Judici, en que Nostre Senyor vindrá pera judicar als vius y als morts. Per aixó tu has de procurar ésser sempre ben bona minyona; perqué 'l bon Jesús te trobi aquell dia ab lo vestidet blanch de que l' esglesia revestí á la teua ánima ab lo baptisme. ¡Vaja! resa; resa; que las oracions dels nins, son las que més plauhen á la Verge y al seu santíssim Fill.
La tardor passá molt llarga per D.ª Teresa; los dias y las vetllas no se li acabaran may en aquella quietut y ab aquells quefers sempre iguals: més l' hivern apesar de sos dias tristos y son rossegall de neus, li pareixé menos llarch, puig Mossen Jaume sense compassió á sa tristesa y fins á sa poca salut, li aná apilotant una ocupació sobre un' altra; la feu sagristana del Santíssim, dels Dolors, de Sant Joseph y del aliar de las ánimas; li feu revisar un xafé de comptes, que, segons ell tenia molta necesitat d' aclarir; li demaná qu' arreglés y posés en órdre los calaixos d' ornaments de la sacristia y per fí, fins li encarregá que li tragués apuntes que ell molt necessitava del Criterio de Balmes, d' algunas obras de Santa Teresa de Jesús de Fra y Luis de León y d' una infinitat d' autors, qu' ella no coneixia, que de primer moment apenas li semblava compendre, pero que
