á forsa de llegir, anava entenent y que sens que ella se 'n donás compte, ab molla més facilitat li feyan arribar á l' hora de ficarse al llit.
Quan á la vinguda de la primavera, Mossen Jaume la sentí donar al jardiner diferentas órdres per arreglar l'hort de la casa, se digué á si mateix:
— La pobra Teresa no s' aconsola de sa pena, pero s' hi acostuma...
Las primeras calors del Juliol feren desganar á la petita Montserrat é inundaren ab un aixám de forasters lo poble de Lorrua. Molts dels que hi tenian casa de propietat y que per lo tant hi anavan á la temporada d' estiu, acostumavan á fer una visita al senyor rector. L' any que per primera volta hi hagué donya Teresa, ella junt ab lo seu germá, rebé las visitas que 'ls feren, pero fóu sols Mossen Jaume qui las torná, alegant que la salut verament delicada de la seua germana que durant l' hivern, havia hagut de fer llit per atachs de reuma al cor, la impedia de tornarlas.
La senyora Gil, no vegé donchs als forasters que estiuhejavan á Larrua, més que la vegada que anaren á visitarla á la rectoria i en la Missa baixa que 's celebrava á los dias de festa á la parroquia; á escepció de la familia Bach, que per ésser tan vehins, que 'ls horts de abduas casas sols estavan separats per una prima paret de mahons d' un metro d' alçada, tenian ab lo rector majors graus d' intimitat que 'ls demés forasters.
