Vés al contingut

Pàgina:La Montserrat (1893).djvu/112

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Per aquella época en Bach, que treballava ab tot son vigor en sa botiga de mantegayre, no tenia cap tracte ab los forasters que anavan á Larrua: precisat per lo desganament de las criatures, á tréurelas á fora a l' estiu y per ordre del metje, á férlas pendre banys de mar, comprá la torreta del carrer dels Avellaners, á la que 'ls primers dias de Juliol, pujava donya Francisqueta ab los petits, y á la que 'l marit, sols anava los dissaptes al vespre, pera entornárse'n ab lo primer tren del dilluns.

Com los Bachs sols eran considerats per los forasters, com uns botiguers acomodats, donya Francisqueta, que apesar de no possehir una gran penetració tenia lo convenciment de que la Crème que anava al Balneari no intimaria ab ella, se concretá a viure completament aislada de la gent, ja que uns no li acomodavan per massa senyors, ni los altres per massa menestrals. Y tal volta per aixó mateix la senyora Bach estava extraordinariament cofoya de la coneixensa del rector, ab la que s' enorgullia molts més que per las virtuts del sacerdot, per los antiquissims pergamins de la seua noblesa, que apesar de que l' interessat fins pareixia que ho amagava com un defecte, era coneguda de tothom, lo que estufava á la mantegayre y li feya aumentar sos esforsos pera conreuar una amistat que relativament á Mossen Jaume, era sols com á titol d' agrahiment á las atencions de que era objecte per part d' eixa familia, que no descuydava ocasió d' obse-