tarli lo molt fondament que li estimava, l' interés que per la seua filleta se prenia.
Las primeras frescas del Octubre, despullaren de forasters lo poble de Larrua. Moltas familias anaren á despedirse á la rectoria, planyentse de que una senyora jove y de las condicions de D.ª Teresa, no hagués volgut ni una sola vegada assistir á las moltas festas, concerts y reunions qu' havia donat la colonia forastera, la que no s' havia oblidat may de ferli la corresponent invitació. La senyora Gil s' escusá ab sa salut delicada, que sols ii permetia assistir á las funcions d' esglesia; y li semblá que 's treya un pés de sobre quan s' acabaren las visitas de despido, en que havia hagut d' usar de tota la diplomacia d' un ministre de negocis extrangers pera evadir las moltas preguntas que á ella no li semblá bé de satisfer. Y tal volta per aquest motiu, havian sovintejat las personas que al trobar per los carrers del poble á la nena acompanyada de la majordona, no havian reparat en aturarla, preguntantli entre petó y petó:
— Y donchs, monada. ¿Ahont tens lo teu papá?
— ¡Es á Madrit, mort! — contestava la nena fent un saltiró y escabullintse d' aquellas senyoras que apenas coneixia, y que s' allunyavan dihentse unas ab altras:
— ¡Ah! es que es viuda!..
Los frets, al treure de Larrua als nens de la familia Bach y obligar á tancar portas y bal-
