Donya Teresa quedá glassada: li semblá que ab una má de ferro li oprimian fonament lo cor. ¡Separarse de la seua filla qu' era sa vida, sa alegria, son tot!.. Y no obstant, moltas vegadas quan no podia ni somniar que la Montserrat pogués educarse en tan aristocrátich col·legi, ella hi pensava, com lo non plus ultra de las seuas aspiracions maternals... Ella envejava á las mares que tenian suficient fortuna pera ferhi educar las seuas fillas... Més vejentho com un impossible, tan sols hi havia vist la part bonica; la separació que allavors li semblava un no res, al tenir que realisarla, se li apareixia com la més gran de las crueltats. Pero no era pas possible, ni tan sols insinuarho al seu germá, que s' havia afanyat en fer los passos; que s' havia cregut donarli una alegria y que ab sa senzillés habitual li havia dit:
— ¡Arreconariam massa diners ab la nostra vida metódica y arreglada! ¿No han de ser per ella los nostres estalvis? Donchs ab res podrém donárloshi mellor que ab una bona educació. Allá s' instruirá de debó ¿y quí sab anys á venir si 'ls coneixements que allí adquireixi, poden servirli pera guanyarse la vida? Aixís com aixís, tampoch no li podriam deixar cap capital; ja sabs que á mí, tenintlos al calaix, no me'n deixan surar gayres y val més que li assegurem una part de dot en la intetigencia, que aquesta no estará exposada á quiebras.
Donya Teresa no tingué donchs més remey que amagar la seua pena y preparar las robas pera tancar á la nena.
