sin abdós més lliga que ab la Teresina y l' Adela, á las que, segons en Felip, de res sérío se 'ls podia parlar. Cada volta qu' entre 'ls germans neixia alguna discussió, per posarse en dupte alguna de las cosas assentadas per en Felip, aquest exclamava ab ayre de contrariada superioritat:
— Donchs ¡preguntéuho á la Montserrat, que sab tant com jo y veuréu lo que 'us dirá!
Aquesta igualtat y consideració mútua era causa que al formarse 'l grupo dels noys, ja fos pera jugar á l' hort de la rectoria, ja per anar á passejar ó berenar á las fonts, en Felip anás sempre de costat ab la nevodeta del rector, que sens adonarsen, tenia las assentadas molt més llargas ab ell que ab las seuas germanas.
— ¡Es molt, que no se vos acabi may la conversa á vosaltres dos! — feya donya Francisqueta moltas tardes, que 'ls noys sens fer esment de la Teresina y l' Adela, deixavan lo joch, pera assentarse á enrahonar — ¡No sé pas de que diantre debéu parlar tantas horas!
— Y vegi, mamá — responian á voltas las noyas, un xich picadas— ¡tanta conversa que te ab la Montserrat, y ab nosaltres, á voltas camina duas horas al costat nostre sense dirnos res!
— ¡Vaya una estranyesa! — responia ignocentament en Felip. — Ab la Montserrat hi puch parlar de tot, perque de tot sap y á vosaltres ¿qué 'us diré? ¿Qué á la nina li manca un vestit nóu? No 'n sé jo de conversas d' aquestas...
