Pàgina:La Montserrat (1893).djvu/127

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

de memoria: pero preguntat aixís, en sech, de segur que no ho hauria sapigut respondre tan aviat. Sols per axó, no'm reca tant de tornar al col·legi... ¡No estaria pas bé que tu sapiguessis més que jo!.. Ademés, que 'ls Padres, m' estiman molt: y mira, á voltas -prosseguí en Felip baixant la veu — conech que si en lloch de venir á Larrua tingués de quedarme á Barcelona, preferiria no sortir... No sé, sembla qu' allí m' hi trovo més á pleret. ¡Si no fós lo tenir de estudiar tant!.. Y tampoch es que l' estudi no m' agradi, no; ¡pero vaja! conech que certas cosas, m' estimaria més estudiarlas prácticament: supósat que si hi hagués una nació ahont parlessin llatí, m' estimaria més anarlo á apendre allá que en lo col·legi, ahont lo parlo y no sé 'l que dich; y lo mateix lo francés, aquest ja l' entench mellor, pero de tots modos, preferiria anarlo á practicar á Fransa: y jo, hi aniré; perque conech que'l viatjar m' agradaria bojament.

Moltas vegadas, quan só devant del mapa d' Europa, ¡me dona un pler formar l' itinerari dels viatjes que faria! Vejessis ab quina facilitat, m' enfilo' cap á França y pel Canal de la Manxa me 'n passo á Inglaterra, y per Bélgica me 'n vaig á l' Austria; y atravesso 'ls Alpes pera seguir la Italia y la Turquia; y per lo Mar Negre, me 'n pujo dret á Rússia, pera trobar la Suecia y la Laponia...

— ¡Ay! ¡allí si que jo no hi aniria pas!— interrompé la Montserrat, que com la Teresina y