Pàgina:La Montserrat (1893).djvu/128

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

l' Adela, atretas per lo calor ab que parlava en Felip, los hi semblava qu' era cosa d'anarhi l' endemá.

— ¿Y perqué á Suécia no?— preguntá la Teresina, molt interessada en que 'l viatje no s' interrompés.

— Perque hi fá un fret horrorós, y ademés diuhen qu' allá á la Laponia, la gent es ¡petita! ¡petita! y á mi 'm faria pena de véurels. Mira aquí, la noya de casa en Peró, que es esguerradeta, y tota petita, ¡me fá una pena al cor quan me la miro!.. ¡Ves si per gust, aniria á véuren tot un poble!..

— Be, dona ¡no t' apuris per axó! cambiarém l' itinerari y en lloch d' anar cap amunt, per lo mar Caspi, nos ne baixarém vers á l' Assia. ¡L' Assia! Ja saps, alló de: La parte mayor del antiguo continente; la cuna del género humano, en donde florecieron las ciencias y las artes, etc, etc. — feu en Felip, prenent la cantarella ab que solen donar los noys las llissons en las escolas, y tornant á rependre son ayre de formalitat continuá: — ¡allá si que hi podria apendre llenguas! l' árabe, l' armeni, lo persa, l' indostán, lo xino... ¡Aquesta llengua si que 'm fora necessaria! perque á mi m' agradaria molt seguir la Xina: saps allá ahont fan las casetas de marfil... y sobre tot l' Indostán; lo país que te las muntanyas més altas de la terra y en quins rius, se troban en profusió los diamants y los brillants y las pedras preciosas de tota mena...

— ¿Y 's trovan per terra, entre la sorra del