Pàgina:La Montserrat (1893).djvu/130

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

hi anés: y ab la seua mare, no hi havia que contarhi ja, que donya Teresa, la meytat de las tardes ni á la font podia acompanyarlos.

Las noyas Bach estimavan á la Montserrat ab entranyable afecte: ab ella no hi renyian may. Son carácter judiciós y la superioritat de sa intel·ligencia, reconeguda no sols per en Felip, sinó per la seua mateixa mare, que 'ls la treya á tot hora per modelo, li havia fet pendre gran prestigi entre sas duas amiguetas, que sempre 's disputavan lo lloch que en Felip deixava lliure al costat seu. A més, la conversa s' havia tingut al devant d'ella, y las pobras criaturas, ab la bondat innata á aquesta primera edat de la vida, en que l' egoisme no ha assecat encara, los dolls de la generositat; se contristavan també de véure la cara de pena, que apesar de tot son judici de tretse anys, posava la Montserrat, pensant que dels quatre, seria ella sola la que no podria disfrutar d' aquellas maravellas, engrandidas tan per los mágichs colors de sa priviligiada fantasia, com per l' amargor de la impossibilitat, que tan entenimentadament havia fet notar la filla gran d' en Bach.

Tots estavan encara sotmesos, baix la impressió de la primera contrarietat nascuda en los preliminars de son viatje, quan en Felip, que havia estat ab lo cap caygut sobre del pit, exclamá de sopte ab la alegria del qui estreny entre sos dits un tresor per llarch temps codiciat: