Pàgina:La Montserrat (1893).djvu/132

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

la nevodeta de Mossen Jaume. Quan en lo col·legi las seuas condeixebles parlavan d' anar en la época de vacacions á sas heretats ó al estranjer ó á banys, ahont se reunian ab familias en las que hi troba van companys de la seua edat, la noya Gil pensava sempre en los qu' havia trobat y que havia de tornar á véure, al sortir del convent. Las altras cambiavan d' impressions; tots los anys portavan coneixensas novas; moltas havian visitat nous llochs y nous paissos, totas tornarian al col·legi ab los recorts de las cosas que haurian vist y de las personas ab qui haurian perlat; ella sabia ja abans de sortir tot lo que hauria de fer: per ella no hi hauria res cambiat; un mes d' Agost era invariablement igual al passat y, segons ella creya, al que havia de venir. Los mateixos petons de la seua mare, sempre trista, fets ab la rialla als llavis y 'ls ulls negats de llágrimes: los mateixos afalachs de Mossen Jaume: la mateixa vida, tan igual y tan acompassada, com las onas qu' en temps de bonansa desfeyan sos blanchs espumalls en la platja de Larrua. La missa á las set; lo dinar á las dotze; lo sopar á l' entrada del capvespre; lo rosari de sobre taula; las conversas tranquilas y casi sempre sense discusió, eran poch interessants per ella que d' entre aqueix conjunt de suaus mitjas tintas y d' eix aplech de personas que l' estimavan ab tota l' ánima, no n' hi havia cap que parlés ab lo llenguatje que sos tretze anys posavan en sa boqueta vermella; cap que l' aju-