dés á cassar una papallona, ni á cullir un ram de flors boscanas, ni á donar voltas a la corda ab que saltava, ni menys á compartir ab ella aquellas riallas alegres, frescas com los primers ventijols del matí, que per la volada d' una mosca acudian á dojo á sos llavis de cirereta partida.
— ¡Parla, parla; enrahona tú; jo ja t' escolto!— li deya donya Teresa desitjosa de sentir las deleytansas ab que omplia son cor maternal aquella veueta estimada, que, com un aucell enjogassat, en son continuat xarroteig, saltava desde una página de la historia de Espanya, de Roma ó de Grécia, á las excentricitats de la Munda, y d' una poesía de Quintana ó de Fray Luis de Leon al barret de palla d' alas amplas, que era precís comprarli aquell mateix dia, pera estrenarlo per anar á la font.
— ¡Quin bo 'm dona d'escoltaria! ¡Sembla que 'm treu vint anys de sobre — deya també Mossen Jaume; y tots fins lo vicari Mossen Ramon, que era un bon xich mal agradós, se dalian per sentirla, sense que cap d' ells pensés en tornarli 'l cambi, que la pobre Montserrat sols trobava á Larrua en los fills de donya Francisqueta; en aquellas noyas de la seua edat; en aquell noy finet y educat com ella; ab los seus mateixos coneixements; ab las seuas mateixes aficions...
La noya Gil no podia compendre que la vida del vinent any podia no ser igual á la del passat, ni que un dia pogués esser possible que
