ria desdenyat d' entrar en la torreta del carrer dels Avellaners, instada per en Bach y atreta per lo doble alicient de las espléndidas diversions que en ella s' hi donavan y las que 'ls amos de la casa, ab sa ingenuitat completament menestrala los hi oferia á cada pas, invadian lo nou chalet de la enriquida familia, sense deixarli temps pera cultivar sas antiguas relacions. En honor á la veritat devém dir que en los primers istius de sa transformació, aixís donya Francisqueta com la Teresina y la Adela havian molt instat á donya Teresa y á la seua filla á assistir á las festas y diversions que á sa casa s' organisavan; mes la germana de Mossen Jaume, que havia afegit al feix de sas penas privadas lo sentiment de veure l' estat d' ánimo y de salut d' aquell germá, únich consol y apoyo de sa vida, refusá com havia fet avans ab altres familias, los convits ab que la d' en Bach volia afavoriria. Donya Francisqueta, agobiada per las ocupacions que sa nova posició y sas novas amistats li imposavan, no posá gran empenyo en continuar sa intimitat ab la gent de la rectoria, quedant reduhida la antiga untó de las duas familias á una visita d' arribada y altre de despido durant la temporada d' isitu, á alguna que altre conversa de las noyas per la part del hort y á la constancia d' en Felip, qui no 's cansava de cercar escusas pera véncer los reparos que donya Teresa, solia oposar á la assiduitat ab que las visitava.
Durant l' hivern la Montserrat rebia diaria-
