ment una carta d' en Felip: ni un sol dia havia fallat ab lo número del Correo Catalan dirigit á Mossen Jaume, la enamorada epístola procedent de Barcelona. La senyora Gil apesar de que sa trista esperiencia de la vida y lo nou modo de ser de la familia Bach no la deixavan del tot satisfeta, ho aceptava sino de bon grat, per amor á la seua filla y per lo convenciment de la impossibilitat de desarrelar en una ánima del tremp de la d' aquella noya, una passió tan forta per lo fonda, com per la cega fé ab que estava fomentada. Moltas voltas al sentir á la inesperta joveneta parlar dels seus amors y fer plans pera 'l pervindre, son cor de sobra ensinestrat ab lo mudables que solen ésser les passions en l' home, glatia dins de son pit, pera deixondarla un poch d' aquella contiansa ilimitada, pera esplicarli alguna cosa de la diferencia tan immensa que va de las il·lusions á la realitat, pero la nevoda de Mossen Jaume estimava ab una fé tan cega, tan fonda, tan ferma, que la pobre mare usava de tota sa forsa de voluntat pera tornar á dins de si mateixa, la paraula que més de duas voltas havia ja entreobert los seus llabis.
— Lo códich no ho pena — se deya llavors interiorment donya Teresa — pero devant de Deu tal volta tinga tan cástich qui mata un cor, com qui detura la circulació de la sanch al miserable embolcall que s' anomena cos. ¿Ab quín dret puch arrebassar jo de l' ánima d' aquesta criatura aqueix ramell d'il·lusions que
