Pàgina:La Montserrat (1893).djvu/142

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

son lo seu goig, la seua felicitat, la seua vida? ¿Ab la dolorosa certesa d' haver vist trossejadas las meuas? ¿Quí m' assegura que tinga d' ésser tan infelís com ho he estat jo? ¿Per ventura la meua mare no 'n sabia també alguna cosa d' aquesta desoladora ciencia que se 'n diu veritat de la vida y á mi no me 'n digué may res? ¡Ditxosa mil voltas jo si tothom me l' hagués amagada com ella!

Y donya Teresa temorosa de que ni l'alé de sa paraula entelés lo seré llach en que navegava lo cor de la Montserrat, ab lo seu rublert ab las amarguras de la més negra decepció, donava somrient á la seua filla junt ab lo bes ab que la despertava, la quotidiana carta d' en Felip.

Si la senyora Gil hagués estat un xich indiscreta, si hagués llegit una per una las cartas que durant tres anys havian vingut de Barcelona y se li hagués acudit lo compararlas unas ab altres, sens dubte que hauria trobat una notable diferencia entre las últimas y las primeras. Y no perqué l' estil fos menos vehement ni perqué 's traslluhís més graus d' amor en las del primer any que en las del tercer, sino que ab la fredor del qui llegeix desapasionadament, hauria vist com las teorías del antich mantegayre, las dels companys de la Universitat y la concurrencia á teatros y cafés, havian efectuat ab dos anys la devastadora feyna de arrancar de l' ánima de 'n Felip totas las ignocencias, totas las ingenuitats y delicadesas que