durant tant temps, havian lluytat pera enriquirla los pares Jesuitas del col·legi de Manresa. Aixís, mentres en las cartas del primer hivern d' ésser a Barcelona hi havian párrafos en que deya á la seua estimada:.............................................
...Seguiré las teus concells; estudiaré pera fer una carrera pera bastarme á mi mateix. Verament ha d'ésser molt hermós gastar los diners guanyats, sino ab la suor del nostre front, ab lo treball de la nostra inteligencia. Los Padres me deyan en lo col·legi moltas de las cosas que 'm dius tú. Aixó m' estranya algunas voltas ¿á la teua edat com se 't poden acudir las cosas que se 'ls ocorren á ells, ab tan diversos anys y tan diferents estudis? Tú no t' ha assemblas á cap altra dona ni per la cara, ni per ton pensar. Per aixó t'estimo tant... Comprench que 'l treball es la essencia de totas las virtuts... Ademés, ni tú ets ambiciosa, ni jo tampoch: lo necessari es lo que tinch desitjos de possehir; lo supérfluo, com tú dius molt bé, es lo camí que porta á tots los vicis. Are 'm fixo moltas voltas en lo enfeynats y neguitosos y malhumorats que viuhen molts homes richs y no puch menos que pensar ab l' hortolá que cuydava l' hort del col·legi de Manresa. ¡Qué felís! ¡qué content! La seua tranquilitat, y las seuas riallas francas y espansivas no las he vistas en cap dels amichs del papá, ni en cap dels meus y aixó que tenen joventut y diners... Jo treballaré; seré un home de profit ja que
